EL TREBALL: UNA PRIORITAT

    Una de les conseqüències més greus de la crisi ferotge que patim és la destrucció continuada de llocs de treball, que aboca moltes  persones a l'atur. Això suposa un daltabaix tant per la persona directament afectada com per la seva família. Mentre es percep alguna prestació es va mig parant el cop, però la situació s'agreuja, i de   quina manera, quan s'esgota i ja no es rep cap tipus de subsidi. Al mateix temps moltes famílies no poden pagar el lloguer o el rebut de la hipoteca i són desnonades. I tampoc poden comprar els aliments imprescindibles per viure. Aleshores no els queda cap més recurs que acudir a Càritas o alguna altra institució social per a rebre suport, ja sigui pel menjar com per afrontar el pagament urgent de despeses corrents, com l'aigua i la llum.. Són persones amb noms i    cognoms, algunes veïnes del nostre barri, que potser fa un temps vivien dignament del seu treball i  que ara ja no el tenen i es veuen abocades a la misèria. Què hi podem fer?

   D'entrada, ser-ne conscients i sensibles, a fi de fer allò que estigui a les nostres mans per a pal·liar aquesta situació.  I, fent-nos ressò novament d'algunes propostes concretes  de diversos moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears en motiu del dia 1 de maig, també ens hauríem de proposar  avançar en:

*el repartiment del treball que permeti guanyar-se el pa dignament a tothom, amb un salari suficient, recolzant l'Economia del Bé      Comú.

*l'execució de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana, per donar resposta a les persones del nostre país que viuen per sota del llindar de la pobresa, donant compliment a l'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya.

*l'acord entre totes les institucions polítiques, sindicals, empresarials i socials per sortir de la crisi de manera justa i cooperadora.

*la major participació ciutadana en els afers públics confiant en la nostra capacitat de transformació.

   Amb tot, demanem a Sant Cristòfor, el nostre Sant Patró, portador del Crist que ens estima i ens salva, que puguem celebrar la Festa Major del nostre estimat Barri de Ca n'Anglada amb molta alegria i germanor; amb totes les persones que hi viuen, especialment les més necessitades. Bona Festa Major i bon estiu  a tothom!!!                         

                                                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL PAPA FRANCESC :SUCCESSOR DE PERE

   Aquest dissabte dia 29 de juny, hem celebrat la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, Apòstols, màrtirs, columnes de l’Església. Ambdós ens donen testimoni de l’amor de Déu que han experimentat en les seves vides i de com la força de l’Esperit Sant ha fet en ells i a través d’ells meravelles, com ho va fer amb Maria la mare de Déu, i com ho fa, si li deixem, amb tots       nosaltres. I l’Esperit Sant és qui ens convoca i ens reuneix com Església i és el que ha propiciat l’elecció del  Papa Francesc,    successor de Pere, de qui hem anat escoltant paraules, avalades pel seu testimoni, que arriben al cor de moltes persones, com les que ara us transcric, que ens poden ajudar en la pregària i l’acció:                                                                   “*L’Església no és una ONG pietosa: Podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, ens convertirem en una ONG humanitària, però no en Església, Esposa del Senyor: L’Església no és una organització nascuda d’un acord entre persones, sinó obra de Déu.                    *Una Església pobre pels pobres: Sant Francesc d’Assís és l’home que ens dóna l’esperit de pau, l’home pobre (...) Ah, com voldria una      església pobre i pels pobres! La pobresa s’aprèn amb els humils, els malalts i amb tots aquells que estan en les perifèries existencials de la vida. La  pobresa teòrica no serveix. La pobresa s’aprèn tocant la carn de Crist pobre entre els humils, els pobres, els malalts, els nens.                                                                                *Pastors amb olor a ovella: Hi ha capellans tristos, i convertits en col·leccionistes d’antiguitats i de novetats, en comptes de ser pastors amb olor d’ovella, en comptes de ser pastors enmig del ramat i pescadors d’homes; això us demano: sigueu pastors amb olor d’ovella.        *Pecadors sí, corruptes no: El problema no és ser pecadors, sinó no penedir-se del pecat, no tenir vergonya del que hem fet. Malgrat que Pere era pecador, Jesús mantingué la seva promesa d’edificar sobre ell la seva Església, Pere era pecador, no corrupte. Pecadors, sí, tots: corruptes, no.       *Que els cristians treballin en política: Els cristians no podem rentar-nos les mans, hem de posar-nos en política, perquè la política és una de les formes més altes de caritat atès que busca el bé comú. Els cristians han de treballar en política. La política és bruta, es diu. Però, per què? Serà perquè les cristians no s’hi han posat amb esperit evangèlic?”.                 

                                                                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós