CAMINAR DES DE CRIST

La setmana passada, des del divendres 27 al diumenge 29 de setembre va celebrar-se a Roma el Congrés Internacional sobre la Catequesi en que hi van participar catequistes d’arreu del món, també del nostre arxiprestat. El Papa Francesc els va    parlar d’una manera clara i directa, com acostuma a fer-ho.    Entre altres coses, els va dir:                                                                               *La catequesis es un pilar maestro para la educación de la fe, y   hacen falta buenos catequistas. Gracias  por este servicio a la Iglesia y en la Iglesia. Aunque a veces pueda ser difícil, se trabaje mucho, con mucho   empeño, y no se vean los resultados deseados, educar en la fe es hermoso.    *Ser catequista significa dar testimonio de la fe; ser coherente en la propia vida. Y esto no és fàcil. ¡No es facil! Ayudamos, guiamos al encuentro con Jesús con las palabras y con la vida, con el testimonio... Y “ser”  catequistas requiere amor, amor cada vez más intenso a Cristo, amor a su pueblo santo. Y este amor no se compra en las tiendas, no se compra tampoco aquí en Roma. ¡Este amor viene de Cristo! ¡Es un regalo de Cristo!                 *Caminar desde Cristo significa: 1º)tener familiaridad con Él...estar en la presencia del Señor...Dejarse mirar por Él...; 2º) imitarlo en el salir de si e ir al encuentro del otro...Cuanto más te unes a Jesús y Él se convierte en el centro de tu vida, tanto más te hace Él salir de ti mismo, te descentra y te abre a los demás... Y esta es la tarea del catequista: salir continuamente de sí por amor, para dar testimonio de Jesús y hablar de Jesús, predicar a Jesús. El corazón del catequista vive siempre este movimiento de “sístole y diàstole”: unión con Jesús  y encuentro con el otro; 3º)no tener miedo de ir con Él a las periferias...Si un cristiano sale a la calle, a las periferias, puede sucederle lo que a cualquiera que va por la calle: un percance...prefiero mil veces una Iglesia accidentada, y no una Iglesia enferma. Una Iglesia, un catequista que se atreve a correr el riesgo de salir, y no un catequista que estudie, sepa todo, pero que se quede encerrado siempre: éste está enfermo...”                                            Ens unim al Papa en l’agraïment sincer envers totes les persones que són catequistes i que aquests dies reprendran el camí  des de Crist, donant el millor pels nostres infants.                                                                                                                                                                                                                                                                          

                                                                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

PEREGRINAR A MONTSERRAT EN TEMPS DE CRISI

     Diumenge vinent farem la Romeria a Montserrat, i ja   només mancaran 9 anys per arribar al mil·lenari de la primera    romeria de Terrassa a Montserrat. Enguany la presideix la    parròquia de Sant Llorenç, bo i coincidint amb el 50è aniversari de la seva creació.  Mn. Antoni Deulofeu, el seu rector, per aquest motiu, ens ha adreçat aquestes paraules:                                                                 “En el moll de l’os dels terrassencs hi ha la tradició molt arrelada de peregrinar a Montserrat, i per això i també perquè aquest any la nostra Parròquia de Sant Llorenç celebra el 50è aniversari de la seva creació, ens plau molt presidí enguany la peregrinació del nostre Arxiprestat.                                                                                                      Tenint molt present la crisi de moltes crisis en la què està      immersa la nostra societat, i vivint aquesta realitat en el bell mig de      l’Any de la Fe, tenim els ulls fixats en Maria, en la clara Fe de la Verge al peu de la Creu, en el seu ser Mare i Deixeble de Crist, i peregrinem amb esperança portant el feix feixuc de cada dia.      En els moments més difícils és molt més determinant la nostra confiança en el Senyor, des de la fe podem que, passi el que passi es fa present, i per la seva presència tot esdeveniment, per dolorós que pugui ser, s’encamina vers un horitzó positiu, benaurat i feliç per a nosaltres. I aquesta evidència de la presència redemptora del Crist, ens  porta a la comunió amb els que més pateixen, un desig de      compartir, un crit de caritat, una responsabilitat de justícia.              La Verge Bruna, la Mare de Déu de Montserrat ens ofereix una maternitat que ens commou a descobrir amorosament l’església, a sentir-nos tots formant un sol cor amb Jesucrist, a compartir de veritat les joies i esperances, les angoixes i els sofriments del nostre món, a pidolar al  Senyor, acompanyats de la nostra Mare la Verge, el do de l’esperança, la fortalesa i la bellesa de la fe.”                                                                                  Què així sigui!!!                                 

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós