El Papa Francesc en el seu missatge quaresmal ens diu que “els cristians estem cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a realitzar obres concretes a fi d’alleujar-les. La misèria no coincideix amb la pobresa; la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança”. Distingeix tres tipus de misèria: la misèria material, la misèria moral i la misèria espiritual: “La misèria material és la que habitualment anomenem pobresa i toca a tots aquells que viuen en una condició que no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i dels béns de primera necessitat com el menjar, l’aigua, les condicions higièniques, el treball, la possibilitat de desenvolupament i creixement cultural. Enfront aquesta misèria l’Església ofereix el seu servei per a respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren el rostre de la humanitat”. “La misèria moral consisteix en convertir-se en esclaus del vici i del pecat... Quantes famílies viuen angoixades perquè algun dels seus membres –sovint jove– té dependència de l’alcohol, de les drogues,, del joc o de la pornografia!...Aquesta forma de misèria..., sempre va unida a la misèria espiritual, que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor. Si considerem que no necessitem Déu, que en Crist ens dóna la mà, perquè pensem que ens bastem a nosaltres mateixos, ens encaminem a un camí de fracàs. Déu és l’únic que veritablement salva i allibera. L’Evangeli és l’antídot veritable contra la misèria espiritual: en cada ambient el cristià està cridat a portar l’anunci alliberador que hi ha perdó del mal comès, que Déu és més gran que el nostre pecat i ens estima gratuïtament, sempre, i que estem fets per a la comunió i per a la vida eterna”.
Per això el Papa ens convida a conformar-nos a Crist, “que es va fer pobre i ens va adquirir amb la seva pobresa. La Quaresma és un temps adequat per a desposseir-se; i ens farà bé preguntar-nos de què podem privar-nos a fi d’ajudar i enriquir altres persones amb la nostra pobresa. No oblidem que la pobresa vertadera fa mal: no seria vàlid donar el que ens sobre sense aquesta dimensió penitencial. Desconfio de l’almoina que no costa i no fa mal”. Donar i sobretot donar-nos. Aquest dissabte, en motiu de la recollida d’aliments en favor de Càritas, joves i adults, voluntaris, ho han pogut experimentar. Moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat d’una o altra manera!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
