Us comparteixo una reflexió d’en Lluís Prat que m’ha semblat ben adient en vistes a la festa de Tots Sants que celebrarem dissabte vinent:
“Un autor (Lothar Zanetti, teòleg i escriptor alemany) “sospita que les estàtues dels sants de les nostres esglésies que durant el dia estan palplantats, pàl.lids i amb el cap suaument inclinat, de nit s’asseuen en rotllana i es posen a explicar les seves històries, a cantar i a riure (fins i tot a riure’s de nosaltres que no som capaços de imaginar-nos-els així). Segur que s’expliquen els uns als altres les històries viscudes, sovint excitants com una novel·la policíaca, com per exemple quan el gran teòleg Sant tomàs conta els entrebancs que li van posar els ses pares rics perquè ells volien que fos bisbe o papa, quan el que realment ell volia era entrar a l’orde mendicant dels predicadors, que és el que va fer. I quan es tracta de cantar, segur que santa Cecília es posa a l’orgue per acompanyar sant Ambrós de Milà en el seu magnífic himne d’Advent. I santa Hildegarda entona alguna de les seves esplèndides composicions musicals. I algun d’ells demana a sant Francesc d’Assís que entoni el Càntic del Sol o a Sant Tomàs que comenci la seqüència de Corpus o el Tantum ergo. I potser a algun se li acut demanar a Louis Amstrong que amb la seva trompeta els acompanyi en el cant “Oh quan els Sants”. I també arriba el moment d’escoltar algunes de les sortides jocoses de sant Felip Neri, i l’humor britànic de sant Tomàs More els fa esclafir de riure. I santa Teresa també hi posa cullerada quan diu: “De les funcions religioses insulses i dels sants avinagrats, deslliureu-nos, Senyor!” Així m’agradaria imaginar-me els sants: com a persones originals, no gens encarcarades ni monòtones que troben el sentit de la seva vida en Jesucrist i que posen els seus talents al servei de la seva obra, com a cristians coratjosos a través dels quals la nostra Església esdevé viva i plena de colors vistents, com a models que inciten la nostra fantasia a fi que nosaltres mateixos puguem viure com a persones convincents i originals en el seguiment de Jesús”. No ens agradaria que fos així???
Mn . Joan Làzaro i Padrós
