Aquest diumenge dia 20 de gener, celebrem la Jornada Mundial dels Migrants, amb el lema “Diversitat: Font de Riquesa”, motiu pel qual el Papa Benet ens ha adreçat el seu missatge, tenint present les celebracions del 50è aniversari de l’obertura del concili ecumènic Vaticà II i dins de l’Any de la Fe. Per això comença esmentant la constitució pastoral Gaudium et spes (nº 40), recordant que “L’Església camina junt amb tota la humanitat, per la qual cosa la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells”. I afegeix: “l’Església i les realitats diverses que en ella s’inspiren estan cridades a evitar el risc del mer assistencialisme, per a afavorir la integració autèntica en una societat on tots i cadascú siguin membres actius i responsables del benestar de l’altre, assegurant amb generositat aportacions originals, amb tot el dret de ciutadania i de participació en els mateixos drets i deures”. El Papa ens recorda el dret que té la persona a emigrar, a establir-se on consideri més oportú per a una millor realització de les seves capacitats i aspiracions i dels seus projectes. “Això no obstant, en l’actual context sociopolític, abans que fins i tot que el dret a emigrar, cal reafirmar el dret a no emigrar, és a dir, a tenir les condicions per a restar a la pròpia terra...” Ho diu perquè “actualment veiem que moltes migracions són el resultat de la precarietat econòmica, de la falta de béns bàsics, de desastres naturals, de guerres i de desordres socials”. Davant d’aquestes situacions, inclosa la greu qüestió de la immigració irregular amb tràfic i explotació de persones,“a les normatives adequades s’ha associar un treball pacient i constant de formació de la mentalitat i les consciències... i enfortir i desenvolupar les relacions d’entesa i de cooperació entre les realitats eclesials i institucionals que estan al servei del desenvolupament integral de la persona humana”. I conclou dient-nos que: “Des de l'òptica cristiana, el compromís social i humanitari troba la seva força en al fidelitat de l’evangeli, sent conscients que <>(Gaudium et Spes, 41).”
El nostre barri, i la nostra parròquia des dels seus orígens, han acollit i acullen moltes persones migrants. És una de les seves riqueses, i també dels seus reptes. Que el Senyor ens ajudi a viure’ls seguint les seves petjades d’amor, pau i justícia.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
