Diumenge vinent, celebrarem el “Dia del Seminari”, dins l’Any de la Fe, amb aquest lema, tret de les paraules escrites el 24 de març de 1949, per qui era aleshores bisbe de Solsona, Mons. Vicente Enrique y Tarancón, en la seva carta pastoral “L’alegria Sacerdotal” , amb la que s’adreçava especialment als preveres. Centrant-nos en la part final d’aquest lema “m’he fiat” , el Concili Vatìcà II, a la constitució Lumen Gentium quan parla de la identitat del prevere, a la qual remet el pronom “me” o “jo”, diu que “el sacerdoci comú dels fidels i el sacerdoci ministerial o jeràrquic, encara que siguin diferents per essència i no sols per grau, això no obstant s’ordenen l’un a l’altre, car un i altre participen, cada un a la seva manera de l´’únic sacerdoci de Jesucrist”. El mateix Concili, en el Decret sobre el Ministeri i la vida dels preveres, afegeix: “els preveres, per l’ordenació sagrada i per la missió rebuda dels Bisbes, són promoguts a servir Crist Mestre, Sacerdot i Rei, participen en el seu ministeri per al qual l’Església aquí a la terra és incessantment edificada com a poble de Déu, cos de Crist i temple de l’Esperi Sant”.
Pel que fa a l’expressió “he fiat”, podríem dir que és com si el prevere li firmés al Senyor un xec en blanc o li donés d’ allò seu a l’espera que ell li ho retorni, “el cent per ú i la vida eterna, amb persecucions” (Mc 10,30). Mitjançant la caritat pastoral “els preveres arribaran a la unitat de llur vida associant.-se a Crist en el reconeixement de la voluntat del Pare i en la donació d’ell mateix pel ramat a ell encomanat. Així , personificant el Bon Pastor, en el mateix exercici de la caritat pastoral trobaran el vincle de la perfecció pròpia del sacerdot que porta a la unitat tant de llur vida com llur activitat”. Aquesta caritat flueix sobre tot en l’eucaristia i s’alimentamde l’oració. El fruit serà l’alegria apostòlica, que testimoniada amb goig pasqual esdevindrà font de vocacions al sacerdoci.
El Seminari és l’espai on la llavor de la vocació va madurant i d’on surten els futurs preveres amb la missió de donar la seva vida en favor dels germans seguint les petjades de Jesús, el Bon Pastor. Per això se’ns convida a tots a col·laborar en el sosteniment d’aquesta institució, i sobretot a pregar, amb fe, al Pare, “perquè sorgeixin entre els cristians nombroses i santes vocacions al sacerdoci, que mantinguin viva la fe i conservin l’estimada memòria del vostre Fill Jesús a través de la predicació de la seva Paraula i l’administració dels sagraments, amb els quals renoveu contínuament els vostres fidels”(Benet XVI). Que així sigui!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
