LA QUARESMA, EL CAMÍ CAP A LA PASQUA

La Quaresma, ens diu el papa Benet XVI en el seu missatge quaresmal, és un camí de preparació espiritual més intens. La litúrgia ens proposa recorre'l exercitant la pregària, el dejuni i l’almoina, a través dels quals, podem fer experiència de la gràcia de Déu, i disposar-nos a celebrar millor la Pasqua.

Enguany, el Sant Pare reflexiona sobre el valor i el sentit del dejuni. La Quaresma ens recorda els quaranta dies de dejuni que el Senyor va viure al desert abans de començar la seva missió pública: “Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam (Mt 4,1-2)”. I la seva resposta al temptador fou: “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu (Mt 4,4)”. En Jesús trobem la raó profunda del dejuni: complir la voluntat del Pare celestial, que “veu el que és amagat i t’ho recompensarà (Mt 6,18)”.

El papa Benet remarca que el dejuni: 1er) és una “teràpia” per a guarir tot el que impedeix als creients conformar-se a la voluntat de Déu; 2on) contribueix a unificar a la persona, cos i ànima, ajudant-la a evitar el pecat i a acréixer la intimitat amb el Senyor, 3er) ens ajuda a ser més conscients i solidaris amb la situació en què viuen molts germans nostres. Per tot això, ens anima a tots a intensificar-lo durant la Quaresma, juntament amb l’escolta de la Paraula, l’oració i l’almoina.

EL VALOR DE LA VIDA: UN DO (II)

Reprenent el fil de la setmana passada, l’Església, a través del seu magisteri, considera que no hi ha eutanàsia, en les següents circumstàncies:

A) Davant la mort inevitable: Quan ja no hi ha remeis eficaços, el malalt pot determinar, si està en condicions de fer-ho, el curs dels seus últims dies o hores, mitjançant aquestes decisions:
*Acceptar que s’assagin en ell medicacions i tècniques en fase experimental, que no estan lliures de tot risc.
*Rebutjar o interrompre l’aplicació d’aquests remeis.
*Conformar-se amb els mitjans pal·liatius que la medicina li pugui oferir per alleugerir el dolor, encara que no el curin. Pot rebutjar medicacions o operacions en fase experimental.

B)Davant la mort imminent: Quan el tractament a rebre l’únic que produirà és una prolongació precària i penosa de la seva existència, el malalt pot rebutjar-lo, però, no rebutjar els mitjans normals o comuns que li permetin de sobreviure, com ara l’alimentació i la hidratació.
En el cas d’Eluana Englaro, a l’empara d’un resolució judicial, es va decidir i executar la interrupció de la seva alimentació i hidratació, és a dir, d’allò que forma part de les cures bàsiques o mínimes per a mantenir la vida humana, que en els casos de malalts en estat vegetatiu persistent (EVP), com el d’Eluana, inclou, fins i tot, l’alimentació per sonda. Si aquesta fos la causa de la seva mort, i aquí radica la controvèrsia, ens trobaríem davant un cas d’eutanàsia passiva.