CRIST, VIU!!!

Crist ha mort i ha ressuscitat per nosaltres, per amor: Crist, viu!!! Celebrem que Ell està amb nosaltres, que és la llum del món que il·lumina el nostre camí vers la vida per sempre. Gràcies al sagrament del baptisme, que aquesta nit hem recordat, renovant els nostres compromisos, hem passat de la mort a la vida. Per això la Vetlla Pasqual és la festa de les festes, la nit més significativa de l’any. És una llàstima que en els darrers temps n’hagi disminuït sensiblement la participació.
Mn. Lluís Planas, en les seves acurades orientacions, afirma que “la comunitat cristiana, l’Església, és la núvia que espera el seu Espòs, per això vetlla; sap que això li significa una nova existència. El sentiment de formar part de la comunitat cristiana és clau: una Vetlla, si es pot dir així, on no hi hagués comunitat no tindria sentit; tothom se n’ha de sentir partícip, i no solament aquells que faran alguna intervenció.”
Jesús de Natzaret, condemnat injustament, ha vençut la mort, ressuscitant fa realitat la Pasqua i esdevé la raó de la nostra esperança. Compartim-la, vivint el seu Evangeli, especialment en aquests moments de crisi generalitzada, en què tantes persones intenten retrobar el sentit de la seva vida. Oferim, humilment, el nostre tresor, que portem en vasos de terrissa, però que no ens el podem quedar per nosaltres:

CRIST HA RESSUSCITAT,

AL·LELUIA!!!

EL CAMÍ QUE FÉU JESÚS...

Comença la Setmana Santa, la setmana més gran pels cristians, la que configura el nucli de la nostra fe. Jesús entra a Jerusalem, dalt d’un pollí, honorat amb els rams i els mantells sota els peus, mentre l’aclamen: "¡Hosanna, el Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor!". És diumenge de Rams.

S’apropa l’hora d’acomplir la missió encomanada pel Pare. Ha d’acomiadar-se dels deixebles. Ho fa amb un sopar molt especial. Som dijous Sant. I cantem: "El vespre abans que a mort fos lliurat sabent Jesús el temps arribat, Ell com ningú mai no hagi estimat, ens consagrà la seva amistat. Va prendre el pa i el va repartir, “és el meu cos“ a tots ens va dir; després passà la copa del vi: “la meva sang qui en beu viurà amb mi”". Així institueix l’Eucaristia, com a memorial que cada diumenge celebrem. Després de sopar, Jesús puja a pregar, a parlar amb Déu Pare a Getsemaní i es ben disposa per entomar la seva creu. És detingut, jutjat i condemnat injustament; i finalment crucificat. Som divendres Sant. Cantem: “Les meves mans i els meus peus han foradat, puc comptar tots els meus ossos”. Des de la creu, Jesús crida: “Tot s’ha complert” i mor, però també venç la mort , ens salva per amor i regna: “Victòria, tu regnaràs, Oh creu tu ens salvaràs”. Dissabte sant, Crist al sepulcre, dia de silenci, de vetlla. I al tercer dia, ressuscita d’entre els morts. “La llum del Crist” ressuscitat, representada en el ciri pasqual, il·lumina la nit més important de l’any: la Vetlla Pasqual: “Al.leluia, Al.leluia! Ple de vida, Crist ens ha salvat...”. Caminem junts?!!!