dissabte, 23 de gener del 2010

ENVERS LA SOLIDARITAT GLOBAL: AVUI A HAITÍ, DEMÀ?... A ON CALGUI!


Aquests dies estem corpresos veient les imatges que ens ofereixen els mitjans de comunicació del greu terratrèmol que ha patit el poble germà d’Haití. Més de cent mil persones mortes, i un nombre indeterminat de desapareguts sota les runes, milers i milers de persones que si bé han sobreviscut, es troben abocades a la misèria i a la desesperació. Gràcies en part, al ressò mediàtic, la comunitat internacional, amb els estats al capdavant, però també amb el compromís de la societat civil, s’ha mobilitzat decididament per solidaritzar-se amb els haitians. No podia ser d’una altra manera. Si d’alguna cosa ha de servir la globalització és per a adonar-nos que formem una gran família humana, i que el patiment dels qui viuen a l’altra punta del món, ens afecta a tots, i ens n’hem de sentir solidaris. La solidaritat ha de ser global. El Papa Benet XVI, en la seva darrera encíclica “La Caritat en la Veritat” , alerta que: “la veritat de la globalització com a procés i el seu criteri ètic fonamental vénen donats per la unitat de la família humana i el seu creixement en el bé.” I afegeix: “el procés de globalització, adequadament entès i ges-tionat, ofereix la possibilitat d’una gran redistribució de la riquesa a escala planetària com mai no s’havia vist abans.” Com a persones i com a cristians, som cridats a posar el nostre gra de sorra: amb la pregària personal i comunitària i també amb la nostra aportació econòmica, per a pal·liar entre tots les necessitats de tants germans nostres.

Mn.Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 16 de gener del 2010

EL DR. JOSEP SAMSÓ I ELIAS, AMIC DEL CRIST, PREVERE I BEAT

 




El dissabte 23 de gener de 2010, dins l’Any Sacerdotal, serà beatificat a la basílica de Santa Maria de Mataró, el Dr. Josep Samsó Elias, rector i màrtir d’aquesta església. Feia set-cents anys que això no succeïa a casa nostra. Josep Samsó va néixer a Castellbisbal, el 17 de gener de 1887 en el si d’una família cristiana. Als set anys quedà orfe de pare i, juntament amb la seva mare i la seva germana, es traslladà a Rubí. En aquell moment ja es va sentir cridat al sacerdoci, si bé, per qüestions de salut no entrà al Seminari fins uns anys més tard. Fou ordenat prevere el dia 12 de març de 1910. El seu primer destí va ser la Parròquia de Sant Julià d’Argentona. Després l’enviaren a Sant Joan de Mediona. L’any 1924 va ser nomenat rector de Santa Maria de Mataró. En esclatar la guerra civil i en plena persecució religiosa, fou empresonat. I l’u de setembre de 1936, un grup d’homes armats l’afusellà al cementiri de Mataró, als quals perdonà abans de morir. En vida, destacà per la seva activitat catequètica, treballant a la parròquia o amb grups de pares, mestres, nens i joves (el bisbe Irurita digué d’ell que era el 1er catequista de la diòcesi).La direcció espiritual i l’atenció als més febles foren també prioritats fonamentals del seu ministeri, tenint com a model l ’amor de Jesucrist. Que el seu testimoni, ens esperoni a viure l’evangeli del Crist, estimant als germans, sempre i en tot lloc.

Mn. Joan Làzaro i Padrós