LA FESTA MAJOR TAMBÉ FA DE XARXA SOCIAL

Aquests últims temps hem contemplat la força que han anat prenent les anomenades “xarxes socials”: facebook, twitter i d’altres. Té els seus aspectes positius i negatius, però no és pot negar que sense elles, no hauria estat possible mobilitzar la població i enderrocar governs corruptes i gens democràtics. Darrerament, veiem com en algunes ciutats, també a la nostra, s’han concentrat persones de diferents generacions, especialment joves, que s’autoanomenen “indignades” perquè consideren que no s’ha arribat a la desitjada democràcia real. Estarem més o menys d’acord amb els seus postulats, però com a mínim intenten manifestar la seva opinió de manera col·lectiva, pacífica i ordenada. No sabem com acabarà tot, però seria desitjable que el diàleg, l’escolta mútua entre tots els interlocutors socials i institucionals fos prou generosa per a poder lluitar junts contra allò que es causa de la indignació de la majoria: la injustícia, la corrupció, l’abús poder, la discriminació...

Fer xarxa en el sentit més positiu del terme, suposa unir, sumar, ajuntar, aglutinar , relacionar i tants altres verbs que ens fan adonar que ens necessitem els uns als altres. Que les persones no som illes, sinó éssers en relació.

Permeteu-me doncs, que reivindiqui la Festa Major del Barri de Ca n’Anglada de Terrassa com una oportunitat per estendre la xarxa social entre els veïns i veïnes, de totes les edats, procedències, opinions i creences, que ben segur, s’estimen el lloc on viuen, i que volen un món millor. I per això, li demano a Sant Cristòfor, el nostre sant patró, que ens condueixi a celebrar aquestes festes amb pau i alegria, amb el sincer desig de fer-ne un espai d’unió i de comunió.

Bona Festa Major!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

AMUNT ELS CORS!

M’ho heu sentit a dir moltes vegades, que en el cor de cada persona s’hi juga la seva manera de ser i de fer més pregona i autèntica. I és ben cert, com ens recorda Càritas en el lema d’enguany, que “LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”.

Sempre he pensat que la invitació que se’ns fa a la missa, en començar la pregària eucarística: “Amunt els cors”, a la que responem : “Els elevem al Senyor”, per a ben preparar-nos interiorment a rebre el cos i la sang de Crist, Fill unigènit de Déu i salvador nostre, l'hauríem d’acollir i posar en pràctica en tots els moments de la nostra vida, especialment quan ens embarguen les dificultats, el desànim, el defalliment o el fracàs. Elevar el cor a Crist, per unir-lo al seu Sagrat Cor, del qual, dalt la creu, brolla sang i aigua, naixent l’Església i els seus sagraments; és la manera d’afrontar l’esdevenidor amb la millor disposició, sabent que en Ell, que és “benèvol i humil de cor, trobarem el repòs que tant desitgem, perquè el seu jou és suau, i la seva càrrega lleugera” (Mt 11, 29-30).

Així doncs, aixecant els nostres cors al Senyor, els cristians hem d’esforçar-nos a superar el pessimisme i la desesperació, per a ser optimistes i esperançats, no pas ingenus, aportant el nostre gra de sorra, colze a colze amb els altres germans, a fi que el nostre món, que comença al carrer, al barri, a la ciutat, al país... sigui millor., més solidari i just; i amb la força de l’Esperit Sant, arribem a fer de les benaurances de Jesús, el pa nostre de cada dia.

Mn. Joan Làzaro i Padrós