PER QUÈ EVANGELITZAR?

   Aquesta és la pregunta que es fa Enzo Bianzi, prior de Bose en el seu  escrit “Per què (i com) evangelitzar davant      l’indeferentisme i el pluralisme religios” , en la Trobada europea sobre l’evangelització a París, el 27 d’octubre de 2004. Per la seva claredat, permeteu-me que us en comparteixi        algunes idees centrals: *Certament, l’Evangelització té com a finalitat la salvació dels homes, però aquesta salvació, de la que solament Déu és el protagonista i que solament Déu pot concedir, ha de ser replantejada... *Déu s’ha fet  home perquè l’home esdevingui veritablement home, home com Déu l’ha volgut i l’ha creat, home que té com a imatge el Fill, home que ha estat salvat del mal i de la mort i que participa de la mateixa vida divina (2Pe 1,4). *Jesús ha vingut a salvar, és cert, ha vingut enmig nostre perquè nosaltres esdevinguéssim Déu, però també podríem dir que ha vingut per mostrar-nos la vida humana autèntica, viscuda com una obra d’art, com una obra mestra, digne del Creador. Per consegüent, no hi ha cap missió pastoral que no es preocupi de formar homes i dones perquè assumeixin com a pròpia la vida humana de Jesús, una vida bella, bona, i feliç: avui, la forma d’evangelització més quotidiana i alhora més eloqüent consisteix en la realització d’aquesta vida humana conforme a la de Jesús... *Aquí i enlloc més apareix el fonament de l’evangelització: en aquesta narració de l’amor que ha estat Jesús, mort per a tots els homes i ressuscitat per la força de l’amor viscut fins a l’extrem. Evangelitzar ...és narrar Jesucrist com  aquell que ha “evangelitzat” Déu –és a dir, l’ha  convertit en una “bona notícia”- i ha evangelitzat l’home, vivint ell mateix  en la      història i en la condició humana i revelant d’aquesta manera a cadascú la seva autèntica naturalesa de “salvats”... *D’aquesta veritat-experiència, els cristians n’han de ser testimonis i anunciadors enmig dels homes... 

   Tinguem-ho ben present en aquest Any de la Fe  en que es parlarà molt de la “Nova Evangelització”.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL CATECISME: UN FRUIT DEL CONCILI

   
   Vint anys més tard de l’obertura del Concili Vaticà II, això és, el dia 11         d’octubre de 1992, el Papa Joan Pau II  presentava la constitució apostòlica “Fidei Depositum”, per a la publicació del Catecisme de l’Església Catòlica escrit en aplicació de l’esmentat Concili.  És el fruit de sis anys           d’intens treball i d’una amplíssima col·laboració. L’any 1986 Joan Pau II va constituir una Comissió de dotze cardenals i bisbes, presidida pel cardenal Joseph Ratzinger,  avui Benet XVI, més un Comitè de redacció de 7 bisbes. El projecte va ser objecte d’una amplia consulta que va conrear una acollida considerablement favorable per part de l’Episcopat. L’objectiu d’aquest Catecisme va ser presentar “fidel i orgànicament l’ensenyament de la    Sagrada Escriptura, de la Tradició viva en l’Església i del Magisteri autèntic, així com l’herència espiritual dels Pares, dels sants i santes de l’Església, per a permetre conèixer millor el misteri cristià i re avivar la fe del Poble de Déu”. S’estructurà en quatre parts, articulades entre si: 1ª) el misteri cristià és objecte de la fe; 2ª)és celebrat i comunicat en les accions litúrgiques; 3ª)està present per a il·luminar i sostenir als fills de Déu en el seu obrar; 4ª)és el fonament de la nostra oració, quina expressió privil.legiada és el “Pare Nostre”; 4ª) que expressa l’objecte de la nostra petició, de la nostra lloança i de la nostra intercessió.                                                                                                                                                

   Més endavant n’anirem desgranant més àmpliament el seu contingut, així com el dels documents més significatius del Concili Vaticà II. 

         

                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós