dilluns, 21 d’octubre del 2013

MISSIONS:DOMUND “FE + CARITAT = MISSIÓ”

   “Fe + Caritat = Missió” és el lema que encapçala la Jornada Mundial de les Missions- Domund d’enguany que celebrem aquest diumenge, extret del missatge que el Papa Francesc ens adreça en motiu d’aquesta Jornada.                             Apunt de clausurar l’Any de la Fe, el Papa ens recorda que “la fe és un do preciós, que obre la nostra ment per tal que el puguem   conèixer i estimar”...”però la fe necessita ser acollida, és a dir, necessita la nostra resposta personal, el coratge de posar la nostra confiança en Déu, de viure  el seu amor, agraïts per la seva misericòrdia infinita”...”tothom hauria de poder experimentar l’alegria de ser estimats per Déu, el goig de la salvació. I és un do que no es pot conservar per a un mateix, sinó que ha de ser compartit”.  Per això ens diu que “la força de la nostra fe, a  nivell personal i comunitari també es mesura per la capacitat de comunicar-la als altres, de difondre-la, de viure-la en la caritat, de donar testimoni a les persones que trobem i que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida”.  Així,“l’Any de a Fe, a cinquanta anys de distància de l’inici del Concili Vaticà II, és un estímul perquè tota l’Església rebi una consciència renovada de la seva presència en el món contemporani, de la seva missió entre els pobles i les nacions”.  Insisteix en que l’Església “no és una organització assistencial, una empresa una ONG, sinó que és una comunitat de persones, animades per l’acció de l’Esperit Sant, que han viscut i viuen la meravella de l’encontre amb Jesucrist i volen compartir aquesta experiència d’alegria profunda, compartir el missatge de salvació que el  Senyor ens ha donat. És l’Esperit Sant qui guia l’Església en aquest    camí”.       El Papa ens anima a tots a ser portadors de la bona notícia de Crist, i agraeix la disponibilitat dels missioners i missioneres, preveres, religiosos i religioses, i dels fidels laics, que, acollint la crida del Senyor, ho deixen tot per servir l’Evangeli en terres i cultures diferents de les seves. Sentim-nos també convidats a pregar per ells i a cooperar-hi  amb allò que puguem.
                                                                                               
                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós


dissabte, 12 d’octubre del 2013

EL VALOR DE LA GRATITUD

         Al fil de l’Evangeli d’aquest diumenge, en que es posa de    manifest el valor de la gratitud d’un dels deu leprosos que van ser curats per Jesús, el samarità, l’estranger;  l'únic que tornà  enrere per agrair-li que l’hagués curat; us vull compartir una  reflexió que sobre aquest valor va escriure en Francesc         Torralba, en un llibre molt recomanable titulat “Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món”.  Ens diu que la gratitud és el més agradable de tots els valors. I afegeix:
“*És un do, una compartició, un amor i una alegria que va acompanyada per la idea de la seva causa.
*Ser agraït amb la persona que m’ha regalat part del seu temps i s’ha mostrat disponible a ajudar-me no tan sols és un valor, sinó una exigència moral.
*En la gratitud hi ha pressuposat, d’entrada, el valor de la humilitat. Per poder reconèixer el favor que ens han fet altres, cal admetre que sense ells no hauríem estat capaços de fer el que ens proposàvem.
*La gratitud és l’alegria de la memòria, és l’alegria basada en el record d’allò viscut i d’allò passat.
*La gratitud no és complaença, tampoc no és corrupció.
*Agrair és una acte creatiu, crea una relació de benvolença. El que pròpiament s’agraeix no és el do rebut, sinó l’amor dispensat. La gratitud pressuposa l’existència d' algú que ens ha donat el que tenim i el que som.
*La gratitud sempre s’orienta a  persones, ja que són els únics éssers que poden actuar d’una manera lliure i desinteressada. La gratitud ens uneix, sigui quina sigui la nostra condició. Ens humanitza.
*.Hauríem d’acostumar-nos a donar gràcies. Gràcies pel fet de ser,...
    Així doncs, no ens cansem mai de donar gràcies a Déu pel seu amor incondicional que ens mostra a través del seu Fill    Jesucrist i del  seu  Esperit Sant, que celebrem en l’Eucaristia, la més gran acció de gràcies. Agraïm-li el do de la fe que ens il·lumina el camí, i el testimoni de tants germans/nes nostres       d’arreu del món, com el dels  màrtirs que aquest diumenge     seran beatificats a Tarragona.      
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                Mn. Joan Làzaro i Padrós