TESTIMONIS DE LA FE

  
  Cada any, durant el mes de novembre, totes les diòcesis amb seu a Catalunya preguen especialment per  les vocacions,  demanant al Senyor que obri els cors dels joves per a que descobreixin la seva vocació. És la “Cadena de Pregària per les Vocacions”, que enguany, encara dins l’Any de la Fe, porta per lema “Testimonis de la fe” . El Bisbat de Terrassa té encomanada la pregària dels dies 10, 20 i 30 de novembre, a més a més de la que cadascú personalment i/o comunitàriament pugui fer en altres moments. La nostra parròquia s’afegirà a la Cadena a la Missa   Major de diumenge vinent, així com a la pregària amb exposició del Santíssim, dels dimarts a la tarda, organitzada pel Grup de   Almas Pequeñas.                       

   Com se’ns diu en el full de la presentació:        

   “La cadena de pregària és com una gran curs de relleus, en la qual anem passant-nos el “testimoni de la fe”, de manera que la nostra pregària per les vocacions és constant; és el fruit de l’esforç de moltes persones que anònimament formen part d’aquesta gran cursa.  D’aquesta manera l’Església, Cos Místic de Crist, fa encara més evident aquella recomanació de Sant Pau: <<Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant>> (Ef  6,18)” . 

   El nostre Bisbe, ens recorda el repte de la nova evangelització que l’Església ens demana, i ens anima a tenir present el testimoni de tants germans nostres que van respondre a la seva vocació,   donant la vida, fent present l’amor de Déu als altres. Per això fa seves les paraules del Papa Francesc reflexionant sobre el martiri, en les que adreçant-se als joves, els diu: “No  tingueu por d’anar a   contracorrent, quan us vulguin robar   l’esperança, quan us proposin aquests valors danyats, que són com un menjar descompost, i quan un dinar està descompost ens fa mal; aquests valors ens fan mal. ¡Hem d’anar contracorrent! I Vosaltres   joves, sigueu els primers: tingueu aquesta grandesa d’anar contracorrent, endavant, sigueu valents i aneu contracorrent!”.                    

     Posem-nos-hi, doncs, sense defallir!

                                                                                              

                                                                                                         

                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA MORT DEL CRISTIÀ

   Apunt de celebrar la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts, rellegia un llibre de  Mons.   Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, titulat “La germana mort, camí de plenitud” (Emaús 27, CPL), del qual m’agradaria compartir-vos uns fragments en que       medita sobre la mort del cristià:

“*De moment, estem en camí. ¿Cap a on? ¿Cap a la mort? ¿Cap a la vida? Cap a totes dues, tot i que en últim terme capa la segona, passant abans per la primera. Són les dues cares d’una mateixa moneda, com una porta té necessàriament dos costats, el d’aquí  i el d’allà. Sort que el costat trist i dolorós  és passatger, i l’alegre i joiós és per sempre. En Crist no   podem suprimir ni la Creu ni la Resurrecció, però Ell viu en la Glòria, i la Passió ja ha passat. La Pasqua és pas, passatge cap a l’últim, l’etern.

*Recordem la condició de la nostra vida humana: viure és desviure’s. Cada dia hem de gastar part del capital amb el qual naixem. Podem gastar-lo bé o malgastar-lo, però cada dia, inevitablement, perdem part dels nostres béns. No podem guardar-los... Al Banc del Temps hi tenim un compte corrent amb un capital determinat desconegut per a nosaltres. Cada dia arribem a la finestreta, firmem un taló i un impertèrrit caixer ens dóna les vint-i-quatre hores i anem a gastar-les, cadascú a la seva manera. És    inútil preguntar-li al caixer com va el nostre compte: té prohibit dir el que ens queda. I un dia, arribem, signem el taló, però ens diuen que no hi ha fons, que ens queden només algunes hores...En canvi, Crist ens diu; “No tinguis pressa. Gasta el temps amb mi, i te’l canvio per l’eternitat. Si per a tu, només el viure és morir, amb mi, el morir és viure”, “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà”(Mt 10,38-39).

*Ell pot, vol i sap ajudar-nos, consolar-nos, enfortir-nos en el difícil tràngol de la mort. Tots hem vist molts  moribunds, uns plens de pau, d’esperança i fins i tot d’alegria; la majoria, almenys, amb resignació, paciència i fortalesa. L’Esperit Sant, com a bona llevadora, sabrà donar-nos a cadascú el tracte necessari per ajudar-nos a morir bé, o millor dit, a néixer bé per a la vida eterna”.

   Que així sigui !                                                                                                                                                    

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós