“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(III) Economia i distribució dels béns

El Papa Francesc dedica el capítol IV de la seva exhortació apostòlica a la dimensió social de l’evangelització, dins del qual, en l’apartat segon  reflexiona sobre la inclusió social dels pobres, i més en concret, en els números 202-208 parla de l’”economia i la distribució de béns”. A una setmana de la campanya de Càritas de Nadal, i com a motivació per a participar-hi activament, us en comparteixo uns fragments:

  “*La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d’estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen més apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític    sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral (nº203).

  *L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d'assolir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer (nº 206).

  *Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits (nº207).

  *Si algú se sent ofès per les meves paraules, li dic que les expresso amb afecte i amb la millor de les intencions, lluny de qualsevol interès personal o ideologia política. La meva paraula no és la d’un enemic ni la d’un opositor. Només m’interessa procurar que aquells que estan esclavitzats per una mentalitat individualista, indiferent i egoista, puguin alliberar-se  d’aquestes cadenes indignes i assoleixin un estil de vida i de pensament més    humà, més noble, més fecund, que dignifiqui el seu pas per aquesta terra (nº 208).” Que així sigui!!!                                                                                                                           

                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(II): “MARIA, la Mare de l’Evangelització

    El Papa Francesc dedica els darrers números  de la seva exhortació apostòlica a Maria, a la que qualifica “Mare i Estrella de la Nova Evangelització” i ens diu coses tant delicioses com: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (nº 284).  I afegeix: “Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte       matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb   nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (nº 286).

     Per això el Papa afirma que: “Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que mirem Maria    tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè “va derrocar els poderosos del soli” i “va acomiadar sense res els rics” (Lc 1,52-53), és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que    conserva atentament “totes les coses meditant-les en el seu cor” (Lc 2,19). Maria sap reconèixer les empremtes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de  cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també  és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres “de pressa” (Lc 1,39) (nº 288).                                               Deu-vos salve Maria...              

                                                                               

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós