¡SURT A DONAR-HO TOT !

     Aquest diumenge IV de Pasqua,  se celebra la Jornada   Mundial de Pregària per les Vocacions i en aquesta ocasió el  Papa ha titulat el seu missatge “Vocacions, testimoni de la veritat”.    Citant l’evangeli de Mateu:“La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï  més segadors”,  ens fa   parar esment en el fet que per obtenir una collita abundant, “primer cal llaurar, sembrar i cultivar, però en canvi Jesús ens diu que “la collita és abundant”. Qui l’ha treballat? La resposta és una sola: Déu. I el camp del qual parla Jesús és la humanitat, som nosaltres. I l’acció eficaç que és causa del “molt fruit” és la gràcia de Déu, la comunió amb Ell (Jn 15,5)... Tota vocació, tot i la pluralitat dels camins, requereix sempre un èxode de nosaltres mateixos per a centrar la pròpia existència en Crist i en el seu Evangeli. Tant en la vida conjugal, com en les formes de consagració religiosa i en la vida sacerdotal, és necessari superar les maneres de pensar i d’actuar no concordes amb la voluntat de Déu. És un èxode que ens condueix a un camí d’adoració al Senyor i de servei als germans i germanes. Per això, tots som cridats a adorar Crist en el nostre cor (1Pe 3,15) per a deixar-nos abastar per l’impuls de la gràcia que fa niu en la llavor de la Paraula, que ha de créixer en nosaltres i transformar-se en servei concret al proïsme... La vocació és un fruit que madura en el camp ben cultivat de l’amor recíproc que es fa servei mutu, en el context d’una autèntica vida eclesial... La vocació sorgeix del cor de Déu i brota en la terra bona del poble fidel, en l’experiència de l’amor fratern”. Per això el Papa ens diu que “quant més ens unim a Jesucrist amb l’oració, la Sagrada      Escriptura, l’eucaristia, els sagraments celebrats i viscuts en l’Església, amb fraternitat, tant més creixerà en nosaltres l’alegria de col·laborar amb Déu al servei del Regne de misericòrdia i de veritat, de justícia i de pau”.                                                                                     Preguem doncs, per totes les vocacions, i especialment per l’Albert i el Marcos-Enmanuel, que ben aviat respondran positivament a la vocació que els fa el Senyor al sacerdoci ordenat. Que esdevinguin fidels testimonis de Jesús, la Veritat, el Bon Pastor, que dóna la vida per les seves ovelles.

                                                                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’ALEGRIA DE L’EVANGELI (IV) Sí a les relacions noves que genera Jesucrist

   El Papa Francesc en el capítol segon de la seva exhortació pastoral “Evangelii Gaudium”, titulat “En la crisi del compromís    comunitari”, ens parla de les “temptacions dels agents pastorals” i dedica cinc números (87 a 92) a argumentar l’afirmació: Sí a les relacions noves que genera Jesucrist. Ens diu:

“*Avui, que les xarxes i els instruments de la comunicació humana han assolit desenvolupaments inaudits, sentim el desafiament de descobrir i transmetre la mística de viure junts, de barrejar-nos, de trobar-nos, d’abraçar-nos, de donar-nos suport, de participar d’aquesta marea una mica caòtica que pot convertir-se en una veritable experiència de fraternitat, en una caravana solidària, en un sant pelegrinatge...Sortir de si mateix  per unir-se als altres fa bé. Tancar-se en si mateix és tastar l’amarg verí de la immanència, i la humanitat hi sortirà perdent amb cada opció egoista que fem.

*L’ideal cristià sempre invitarà a superar la sospita, la desconfiança permanent, el temor a ser envaïts, les actituds defensives que ens imposa el món actual...Perquè, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals  només vehiculades per aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat. Mentrestant l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un constant cos a cos...El Fill de Déu en la seva encarnació, ens convida a la revolució de la tendresa.

*Un desafiament important és mostrar que la solució mai no consistirà a escapar d’una relació personal i compromesa amb Déu que al mateix temps ens comprometi amb els altres...Es tracta d’aprendre a descobrir  Jesús en el rostre dels altres, en la seva veu, en les seves reclamacions.  També és aprendre a sofrir en una abraçada amb Jesús crucificat quan rebem agressions injustes o ingratituds, sense cansar-nos mai d’optar per la fraternitat”.  Tant de bo que sapiguem  aplicar-nos-ho!.

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós