dimarts, 16 de desembre del 2014

“QUÈ HAS FET AMB EL TEU GERMÀ?”



   “Que has fet amb el teu germà?” és el lema de la Campanya d’aquest Nadal de Càritas, amb el que se’ns recorda que amb la generositat de tots podrem seguir ajudant als nostres germans que més ho necessiten. A continuació us transcric el Manifest que l’equip SENCODE (SEnsibilització, COmunicació i Denuncia) de Càritas del nostre Arxiprestat ens ha fet arribar per llegir-lo a les misses de la setmana vinent, en que es farà la Campanya, destinant-hi la col·lecta:
“La nostra època està marcada per les desigualtats socials, la pobresa, la fam, la pèrdua o deteriorament dels drets. L’exclusió de les persones i les famílies més pobres creix de manera escandalosa. Els rics són més rics, i els pobres són més pobres, més nombrosos i amb menys drets. Milions de persones han quedat excloses, tirades a la cuneta de la nostra societat, del nostre món. I no solament això; també assistim a una “globalització de la indiferència”, com denuncia els sant pare Francesc: “La cultura del benestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens  torna sensibles als crits dels altres. Ens hem acostumat al patiment de l’altre, no ens interessa, no és assumpte nostre”. Davant aquesta realitat que ens toca viure, els cristians d’arreu de la terra estem cridats a fer possible l’esperança del Regne de Déu enmig del dolor del seu poble. I l’esperança només pot ser possible quan totes les persones ens mirem les unes a les altres vestides de la mateixa dignitat que ens configura homes i dones integrants d’una família humana comuna, per damunt de creences, ideologies, ètnies, llengües, cultures, i siguem capaços de restablir la relació entre nosaltres i el món des de l’amo i la justícia. És el moment de tornar a les fonts, a les arrels de la nostra esssència i identitat, per recordar-les i obrar en conseqüència. Malgrat tot volem agrair que,, en tot aquest temps que portem de crisi, han sigut moltes les persones que ens han ajudat, ja sigui col.laborant en algun projecte o fent una aportació econòmica, sense les quals no podríem tirar endavant. És per això que una vegada més confiem en vosaltres. Moltes gràcies!”.  En la mesura que puguem, siguem generosos!!!
                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

dissabte, 6 de desembre del 2014

LA JOIA DE L’EVANGELI (VI): MARIA, LA MISSIONERA A PROP NOSTRE



   Retornant a la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “ La joia de l’Evangeli”, i a les portes de la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fa bé rellegir les paraules que el Sant Pare li dedica i que ara us comparteixo:

“Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa.  Ella és l’esclaveta del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part fins que broti la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern.  Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli , i entra  a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de   Maria que engendra nous fills per a Déu.. És allí, en els santuaris, on poden adonar-se com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt d’esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per a suportar els sofriments i fatics de la vida. Com a Sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a l’orella: “Que no es torbi el teu cor [...] ¿No sóc jo aquí, que sóc la teva mare?”. (nº 286).
Déu vos salve Maria...
                                                                                                                              Mn. Joan  Làzaro i Padrós