EN EL NOU ANY, DEIXEM-NOS SORPRENDRE

   Mn. Josep Maria Romaguera fa una interessant reflexió sobre les paraules del Papa, en acabar els treballs de la III Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes, identificant cinc temptacions que dificulten el fer el camí junts, remarcant-ne la primera, la “rigidesa hostil”. Diu: “El que la rigidesa impedeix com a temptació en què es pot caure, és el “deixar-se sorprendre per Déu, el Déu de les        sorpreses”...Més enllà del missatge concret que Francesc volgués    donar als participants a l’assemblea sinodal, em sembla suggerent aquesta contraposició entre “rigidesa” i “deixar-se sorprendre per Déu”. Em sembla suggerent tot pensant en l’exercici de la litúrgia. I no em refereixo tant a la possible rigidesa d’algunes normes sinó, sobretot, a les     actituds amb les quals posem en pràctica el que els llibres litúrgics diuen. Massa sovint veiem rigidesa en les celebracions litúrgiques. De  vegades trobem rigidesa en l’aplicació encarcarada de les rúbriques o en concrecions dures de la doctrina expressades en les homilies. També es pot observar rigidesa per part d’alguns fidels que, sense cap somriure i amb actituds facials i corporals endurides, transmeten la sensació  que no estan gaudint de la celebració. Tot plegat pot ser una qüestió de    caràcter, ves a saber. El problema no està en les rúbriques sinó en les actituds. L’esperit de la reforma litúrgica i del que va quedar escrit en els llibres és que gaudim de la celebració; que gaudim, sobretot, de la presència de Déu enmig de la vida, i de la sorpresa de la seva novetat permanentment  actualitzada.

Que Déu ens sorprengui només depèn d’Ell (gràcies a Déu!,    diríem). Però que en puguem gaudir, potser depèn de la nostra obertura de ment i d’esperit. I de que els ministres ajudem el poble a celebrar de   manera esponjosa”.                                                                      Demanem-li al Senyor que tots hi posem el millor per a deixar-nos sorprendre per Ell i que en puguem gaudir.                                                                                                                                                                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“FAMÍLIA: BONA NOTÍCIA” (I)

   En la solemnitat de la “Sagrada Família”, que celebrem amb aquest lema: “Família: Bona noticia”; és un bon moment per recordar algunes de les idees fonamentals que s’han recollit en el document “Relatio Post Disceptionem”, redactat  en motiu del Sínode Extraordinari de Bisbes sobre la Família celebrat el mes d’octubre de 2014, camí que es clourà amb el Sínode General de 2015. Aquest document té tres parts: 1ª)L’escolta: el context i els desafiaments de la família;    2ª)La mirada de Crist: l’Evangeli de la Família; i 3ª) L’encontre:        Perspectives pastorals.

En aquest escrit ens centrarem en la 1ª part, i en propers escrits    anirem desgranant les altres parts. Se’ns diu:

“-El cambio antropológico y cultural actual; influye en todos los aspectos de la vida y necesita un enfoque analítico y diversificado, capaz de tomar las formas positivas de la libertad individual. Es señalado también el creciente peligro representado por un individualismo exasperado que desnaturaliza las relaciones familiares y termina por considerar a cada componente de la familia como una isla, haciendo prevalecer, en ciertos casos, la idea de un sujeto que se construye según sus propios deseos tomados como un absoluto (nº 5).

-La prueba más grande para las familias de nuestro tiempo a menudo es la soledad, que destruye y provoca una sensación general de impotencia con relación a la realidad socio-económica que muchas veces como una verdadera pesadilla, o por motivo de los impuestos demasiado pesados que, por cierto, no anima a los jóvenes al matrimonio (nº 6).

-El mundo actual parece valorizar  una afectividad sin límites de la cual se quieren explotar todos sus componentes, también aquellos más complejos. De hecho, la cuestión de la fragilidad afectiva es de gran actualidad: una afectividad narcisista. Inestable y mutable que no ayuda siempre a los sujetos a alcanzar una mayor madurez. Muchos son aquellos que tienden a permanecer en las etapas primarias de la vida emocional y sexual...(nº 10).                                                                                                             –Los desafíos pastorales:... Es necesario aceptar a las personas con su existencia concreta, saber sostener la búsqueda, alentar el deseo de Dios y la voluntad de sentirse plenamente parte de la Iglesia, incluso de quien ha experimentado el  fracaso o se encuentra en las situaciones más desesperadas. Esto exige que la doctrina de la fe, que siempre se debe hacer conocer en sus contenidos fundamentales, vaya propuesta junto a la misericordia (nº 11)”.  Que la Sagrada    Família de Natzaret ens hi ajudi!

                                                                                                                                                           Mn. Joan  Làzaro i Padrós