EL VALOR DE LA VIDA: UN DO (II)

Reprenent el fil de la setmana passada, l’Església, a través del seu magisteri, considera que no hi ha eutanàsia, en les següents circumstàncies:

A) Davant la mort inevitable: Quan ja no hi ha remeis eficaços, el malalt pot determinar, si està en condicions de fer-ho, el curs dels seus últims dies o hores, mitjançant aquestes decisions:
*Acceptar que s’assagin en ell medicacions i tècniques en fase experimental, que no estan lliures de tot risc.
*Rebutjar o interrompre l’aplicació d’aquests remeis.
*Conformar-se amb els mitjans pal·liatius que la medicina li pugui oferir per alleugerir el dolor, encara que no el curin. Pot rebutjar medicacions o operacions en fase experimental.

B)Davant la mort imminent: Quan el tractament a rebre l’únic que produirà és una prolongació precària i penosa de la seva existència, el malalt pot rebutjar-lo, però, no rebutjar els mitjans normals o comuns que li permetin de sobreviure, com ara l’alimentació i la hidratació.
En el cas d’Eluana Englaro, a l’empara d’un resolució judicial, es va decidir i executar la interrupció de la seva alimentació i hidratació, és a dir, d’allò que forma part de les cures bàsiques o mínimes per a mantenir la vida humana, que en els casos de malalts en estat vegetatiu persistent (EVP), com el d’Eluana, inclou, fins i tot, l’alimentació per sonda. Si aquesta fos la causa de la seva mort, i aquí radica la controvèrsia, ens trobaríem davant un cas d’eutanàsia passiva.

EL VALOR DE LA VIDA: UN DO (I)

M’ha semblat oportú abordar aquest tema, ateses les múltiples informacions aparegudes a resultes de la mort d’Eliana Englaro. Aquesta jove italiana, de 38 anys, estava en estat vegetatiu des del gener de 1992 , fruit d’un greu accident de trànsit. El seu pare i tutor, va obtenir de la Cort Suprema italiana una resolució que li permetia interrompre l’alimentació i la hidratació artificial que rebia la seva filla des d’aleshores. El dilluns passat, l’Eliana moria, segons sembla, per manca d’hidratació i alimentació.

I sorgeix la pregunta: Ens trobem davant un nou cas d’”eutanàsia”?.

Com ja sabeu, eutanàsia (paraula que ve del grec “eu”, bé, i “thanatos”, mort), significa bona mort o ben morir. Més concretament, s’entén per eutanàsia una acció o una omissió que per la seva naturalesa, o en la intenció, causa la mort, amb el fi d’eliminar qualsevol dolor. Se situa doncs en el nivell de les intencions o dels mètodes usats.
El Magisteri de l’Església afirma, entre d’altres coses, que la “vida humana és el fonament de tots els béns,la font i condició necessària per a tota activitat humana i de tota convivència social. Si la major part dels homes creuen que la vida té un caràcter sagrat i que ningú pot disposar d’ella a caprici, els creients veuen a la vegada en ella un do de l’amor de Déu, que són cridats a conservar i a fer fructificar” (Iura et Bona CDF). Per això, “ningú pot atemptar contra la vida d’un home innocent sense oposar-se a l’amor de Déu cap a ell, sense violar un dret fonamental, irrenunciable i inalienable, sense cometre, per això, un crim d’extrema gravetat”. En continuarem parlant.