JOVENTUT I PASTORAL DE LA SALUT

Dissabte passat l’Equip de Salut de la nostra parròquia vam tenir el goig de participar a la VI Jornada Diocesana de la Pastoral de la Salut a Caldes de Montbui, en la que es va parlar de joventut i pastoral de la salut, des de diverses vessants. Totes les aportacions van ser molt enriquidores. Subratllaria el testimoni emocionat d’un matrimoni la filla del qual va patir la malaltia de la bulímia. Com gràcies a la fe, a la relació amb Déu a través de la pregària i a deixar-se ajudar primer, i després a ajudar a d’altres famílies amb la mateixa situació, els ha permès tirar endavant amb esperança. Entre d’altres afirmacions, ens van compartir:“els pares sovint volem fer de metges, però només ho són els especialistes: psicòlegs i psiquiatres. El nostre paper és acompanyar, estar al costat de la nostra filla, però no podem portar la seva motxilla”; “no vulgueu agafar la filla amb la mà i arrossegar-la. Allargueu-li sempre la mà,i quan vulgui, ja s’hi agafarà”.

També va ser molt interessant el testimoni d’uns joves de la parròquia de la Sagrada Família de Terrassa que els dissabtes al matí, de manera voluntària, van a la residència de les Josefines per estar amb els avis, preparant activitats per a ells i ajudant a les germanes a donar-los el menjar. Constataven que “rebien molt més del que donaven, sobretot alegria i confiança, i aprenien a valorar i agrair tot el que tenien”. Així aportaven el seu gra de sorra per a millorar la societat, al mateix temps que es formaven personalment, comunitàriament (eixamplant horitzons) i pastoralment, vivint la seva fe en Crist d’una manera activa, no només teòrica.

Anna Mª. Agustí, mestra i psicopedagoga, responsable dels Grups d’acompanyament al Dol de Lleida, i Montse Esquerda, Pediatra, doctora en medicina i psicòloga, Delegada de Pastoral de la Salut de Lleida, coautores del llibre “El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada”, ens van parlar de l’acompanyament espiritual als joves en situacions de dolor, i de com apropar-nos als joves en malaltia o patiment. Per la seva importància i profunditat, en parlarem en un proper butlletí. Certament, vam tornar més conscients de l’estreta relació que hi ha entre la joventut i la pastoral de la salut.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA PARAULA DEL SENYOR” “VERBUM DOMINI”

Aquest és el títol del darrer document del Papa Benet XVI, que en forma d’exhortació apostòlica, ha elaborat després del Sínode de Bisbes sobre “La Paraula de Déu”, celebrat l’any 2008. El Dr. Salvador Pié, eminent professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Gregoriana de Roma, fa uns mesos, publicava un interessant article a Catalunya Religió, en que n’assenyalava cinc punts importants, que ara us comparteixo:

“1.- Jesucrist és la Paraula de Déu per excel·lència, i la Bíblia és la seva forma escrita.

2.- El lloc “originari” de la interpretació de la Bíblia és la vida de l’Església, citant els tres criteris del Concili Vaticà II (Dei Verbum, 12), que el papa Benet XVI va recordar en el Sínode: 1) la unitat de tota l’Escriptura; 2) la Tradició viva de tota l’Església; 3) la coherència amb la fe de l’Església.

3.- La litúrgia és el lloc “privilegiat” de la Paraula de Déu . Per això demana que tots els fidels siguin educats a gustar el seu sentit seguint el ritme de l’any litúrgic.

4.- La lectura orant com a forma creient de llegir la Bíblia, coneguda com a “lectio divina” en les seves cinc etapes: lectura, meditació, oració, contemplació i acció, és el mètode “estrella” divulgat actualment a tot nivell en la nostra Església.

5.- La Paraula de Déu i compromís en el món, especialment els petits, la justícia, la pau, la caritat, els joves, els emigrants, els sofrents, els pobres i la creació”: La Paraula de Déu anuncia la raó de l’Esperança, ja que l’home té necessitat d’ella per poder viure el propi present, aquesta gran Esperança és “el Déu que té una cara humana i que ens ha estimat fins a la fi”. Per això, cal rellançar una nova evangelització, urgència que ha portat el papa actual a crear un nou Consell Pontifici amb aquest objectiu!”.

Val la pena, doncs, que ens esforcem a llegir, pregar i celebrar la Paraula del Senyor, per poder-ne fer vida i oferir un millor testimoni de Jesús, fonament i guia de la nostra existència. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós