ÉS NADAL!!!

Si, és Nadal. Quin misteri tant gran! Com pot ser que tot un Déu, omnipotent, creador del cel i de la terra, de les coses visibles i invisibles, vulgui fer camí amb nosaltres, encarnant-se en un infant, concebut en el si d’una senzilla noia del poble, Maria, per obra de l’Esperit Sant, promesa amb un fuster de Natzaret, Josep, descendent de David?

Una vegada més hem de fer memòria i adonar-nos que Déu és amor i estima a les seves criatures entranyablement, i d’una manera especial a tota la humanitat, creada a imatge i semblança seva. I per això, l’ ha alliberat del mal i del pecat, gràcies al seu Fill i Senyor nostre, a qui ha posat el nom de Jesús, que significa “Déu salva”, perquè quedi ben clara quina és la seva missió: salvar-nos. Hem tingut la oportunitat de preparar-nos per aquest esdeveniment durant el temps d’Advent, en que el profeta Isaïes, Joan Baptista i Maria, la mare de Jesús, la nostra mare, amb les seves paraules i el seu capteniment, ens han convidat a obrir-li el cor, lloc on es juga la nostra manera de ser i de fer, perquè Jesús també s’hi faci vida. Li obrirem? Aquests dies hem pogut copsar que l’esperit més pregó del Nadal, s’ha posat de manifest a través de la solidaritat que tantes persones heu mostrat en favor dels més necessitats, ja sigui en les campanyes de recollides d’aliments, en les col·lectes extraordinàries en favor de Càritas, o en el voluntariat discret i constant per ajudar als qui ho passen malament. Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li, com feien alguns infants de l’escola parroquial Ramon Pont en la cantada de Nadales, de dijous passat, que Nadal, sigui cada dia. Demanem-ho en la pregària personal i tot participant en les celebracions que la nostra comunitat cristiana de Sant Cristòfor farà aquestes festes, en les que tots hi som convidats. Sant Nadal i feliç any nou per a tothom!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ALTRES, SENZILLAMENT, PUGUIN VIURE”

Aquest és el títol de la campanya de Càritas d’aquest any, que demana de tots un esforç per ser austers pensant en què hi ha moltes persones que no tenen el mínim per viure. Sentint-nos una gran família, no podem restar indiferents davant els desequilibris i les desigualtats entre nosaltres. No pot ser que hi hagi germans nostres, sense el mínim per a viure dignament, que no tinguin ni aliments ni un sostre on viure. Per això, hem de ser capaços de fer de la solidaritat característica quotidiana i constant en les nostres vides, per exemple destinant part dels nostres ingressos en favor dels més necessitats, de manera regular, i si cal, com alguns col·lectius s’han plantejat, renunciar a la paga extraordinària per a oferir-la a Càritas a fi que l’ administri en favor dels més pobres, cercant no només donar el peix, sinó també ensenyar a pescar. I ho podrem fer si VIVIM AMB SENZILLESA.

Tal i com ens diu Càritas en la postal de Nadal que rebrem aquest diumenge, en motiu de la col·lecta destinada a aquesta institució :

“Viure la senzillesa és... 1. No necessitar gaire coses per ser feliç. 2. Sentir més alegria a compartir i donar que a rebre. 3. Buidar el cor de coses sense valor i omplir-lo amb l’amistat i la fraternitat. 4. Creure que la teva vàlua i dignitat està en el que ets, i no en allò que tens. 5. Solidaritzar-se amb aquells que viuen en la pobresa i la necessitat injustament. 6. Confiar en les conviccions, en la fe i en aquells que t’estimen més que no pas en els béns materials. 7. Treballar per viure, no viure per treballar.

8. Gaudir de tot allò que la vida et dóna gratuïtament. 9. Respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure. 10. Utilitzar els diners per viure dignament, contribuir que tothom visqui dignament”. Certament, a les portes de Nadal, cal que ens adonem que viure així, ens farà més humans, i ens convertirà “ en un senyal d’ESPERANÇA en aquest món”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós