dissabte, 27 d’abril del 2013

QUE HI HAGI TREBALL PER A TOTS!


   Aquests dies hem sabut que el número de persones aturades supera amb escreix els 6 milions a tot l’estat espanyol i les 900.000 persones a Catalunya. Són dades que  fan esgarrifar i davant les quals no podem restar indiferents.  Tant de bo que cadascú, des de la missió i la responsabilitat que tenim encomanada, siguem capaços de trobar una solució. En aquesta  línia, i bo i coincidint amb el dia 1 de maig, diversos moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears,  apunten     algunes    línies     d’actuació urgents, que en part us transcric i que podreu llegir íntegrament, juntament amb unes consideracions de fons,  en un full apart, que trobareu a l’entrada de           l’Església:  
  “*El repartiment del treball que permeti guanyar-se el pa dignament a tothom, amb un salari suficient. En aquest sentit,donem suport a la     proposta de l’anomenada Economia del Bé Comú: que la diferència entre el sou superior i d'inferior sigui com a màxim de 10 vegades.
  *El contingut de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre el dret a l’habitatge signat per més d’un milió de persones, tal i com el va presentar la PAH juntament amb moltes altres entitats socials.
    *L’execució de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana  per   donar resposta a les persones del nostre país que viuen per sota del llindar de la pobresa, concretant l’article 24.3 de l’Estatut de Catalunya.
  * Un acord entre totes les institucions polítiques, sindicals, empresarials i socials per sortir de la crisis de manera justa i cooperadora. La situació crítica social ho demana, si no volem arribar a una espiral de conflictivitat i de violència que són perjudicials per a tothom.                                        
   *Buscar el que cadascú i cada grup pot aportar al bé comú, deixant els interessos particulars en segon lloc.
   *Una major participació ciutadana en els afers públics confiant en la nostra capacitat de transformació.”
    Medite-m’ho i porte-m’ho a la pregària, a fi que sapiguem discernir que hi podem fer nosaltres personalment i  comunitàriament.                


                                                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 20 d’abril del 2013

LES VOCACIONS, SIGNE D’ESPERANÇA


   Aquest diumenge, dia 21 d’abril escau la 50a. Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, i diumenge vinent, dia 28 d’abril, pregarem especialment per les Vocacions Natives.    El Papa emèrit Benet XVI,  en el seu darrer missatge en motiu de la Jornada Mundial, afirmà que “la pregària constant i profunda fa créixer la fe de la comunitat cristiana, en la certesa sempre renovada que Déu mai no abandona el seu poble i el sosté suscitant vocacions especials, al sacerdoci i a la vida consagrada, per a que siguin signes d’esperança pel món”. I afegí, adreçant-se als joves: “no tingueu por de seguir Jesús i de recórrer amb intrepidesa els exigents senders  de la caritat i del compromís generós. Així sereu feliços de servir, sereu testimonis d’aquell goig que el món no pot donar, sereu flames vives d’un amor infinit i etern, aprendreu a “donar raó de la vostra esperança”          (1Pe 3,15).                                                                                                                    Pel que fa  a la Jornada de Vocacions Natives del proper diumenge, les delegacions de Missions de Catalunya han fet  públic un comunicat amb el títol “Vocacions Natives: un crit d’esperança”, del qual us en transcric uns fragments: “Durant molt temps ens van recordar que les vocacions natives eren l’Operació Primavera de l’Església, representen un gran signe d’esperança: en molts països de nova cristiandat les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada continuen brollant amb molta força. Amb el recordatori anual se’ns planteja un gran repte: no podem deixar perdre ni una vocació per manca de mitjans espirituals i materials per aconseguir l’objectiu que ja plantejava el decret “ad gentes” del Vaticà II: <>[...] Ara amb l’arribada d’un Papa<>, no podem sinó valorar molt positivament tota la feina que s’ha fet per aconseguir que totes les comunitats tinguin els seus servidors sorgits de les pròpies comunitats [...] [...]la contemplació de les vocacions en els territoris de missió és un argument cabdal per enfortir l’esperança que Déu segueixi cridant arreu de la Terra.”  Preguem, doncs, esperançats,  per totes les vocacions  i donem-ne gràcies a Déu!                                                                                                                               
                                                                                                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós