LA MORT DEL CRISTIÀ

   Apunt de celebrar la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts, rellegia un llibre de  Mons.   Alberto Iniesta, bisbe auxiliar emèrit de Madrid, titulat “La germana mort, camí de plenitud” (Emaús 27, CPL), del qual m’agradaria compartir-vos uns fragments en que       medita sobre la mort del cristià:

“*De moment, estem en camí. ¿Cap a on? ¿Cap a la mort? ¿Cap a la vida? Cap a totes dues, tot i que en últim terme capa la segona, passant abans per la primera. Són les dues cares d’una mateixa moneda, com una porta té necessàriament dos costats, el d’aquí  i el d’allà. Sort que el costat trist i dolorós  és passatger, i l’alegre i joiós és per sempre. En Crist no   podem suprimir ni la Creu ni la Resurrecció, però Ell viu en la Glòria, i la Passió ja ha passat. La Pasqua és pas, passatge cap a l’últim, l’etern.

*Recordem la condició de la nostra vida humana: viure és desviure’s. Cada dia hem de gastar part del capital amb el qual naixem. Podem gastar-lo bé o malgastar-lo, però cada dia, inevitablement, perdem part dels nostres béns. No podem guardar-los... Al Banc del Temps hi tenim un compte corrent amb un capital determinat desconegut per a nosaltres. Cada dia arribem a la finestreta, firmem un taló i un impertèrrit caixer ens dóna les vint-i-quatre hores i anem a gastar-les, cadascú a la seva manera. És    inútil preguntar-li al caixer com va el nostre compte: té prohibit dir el que ens queda. I un dia, arribem, signem el taló, però ens diuen que no hi ha fons, que ens queden només algunes hores...En canvi, Crist ens diu; “No tinguis pressa. Gasta el temps amb mi, i te’l canvio per l’eternitat. Si per a tu, només el viure és morir, amb mi, el morir és viure”, “Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà”(Mt 10,38-39).

*Ell pot, vol i sap ajudar-nos, consolar-nos, enfortir-nos en el difícil tràngol de la mort. Tots hem vist molts  moribunds, uns plens de pau, d’esperança i fins i tot d’alegria; la majoria, almenys, amb resignació, paciència i fortalesa. L’Esperit Sant, com a bona llevadora, sabrà donar-nos a cadascú el tracte necessari per ajudar-nos a morir bé, o millor dit, a néixer bé per a la vida eterna”.

   Que així sigui !                                                                                                                                                    

                                                                                                                    Mn. Joan Làzaro i Padrós

MISSIONS:DOMUND “FE + CARITAT = MISSIÓ”

   “Fe + Caritat = Missió” és el lema que encapçala la Jornada Mundial de les Missions- Domund d’enguany que celebrem aquest diumenge, extret del missatge que el Papa Francesc ens adreça en motiu d’aquesta Jornada.                             Apunt de clausurar l’Any de la Fe, el Papa ens recorda que “la fe és un do preciós, que obre la nostra ment per tal que el puguem   conèixer i estimar”...”però la fe necessita ser acollida, és a dir, necessita la nostra resposta personal, el coratge de posar la nostra confiança en Déu, de viure  el seu amor, agraïts per la seva misericòrdia infinita”...”tothom hauria de poder experimentar l’alegria de ser estimats per Déu, el goig de la salvació. I és un do que no es pot conservar per a un mateix, sinó que ha de ser compartit”.  Per això ens diu que “la força de la nostra fe, a  nivell personal i comunitari també es mesura per la capacitat de comunicar-la als altres, de difondre-la, de viure-la en la caritat, de donar testimoni a les persones que trobem i que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida”.  Així,“l’Any de a Fe, a cinquanta anys de distància de l’inici del Concili Vaticà II, és un estímul perquè tota l’Església rebi una consciència renovada de la seva presència en el món contemporani, de la seva missió entre els pobles i les nacions”.  Insisteix en que l’Església “no és una organització assistencial, una empresa una ONG, sinó que és una comunitat de persones, animades per l’acció de l’Esperit Sant, que han viscut i viuen la meravella de l’encontre amb Jesucrist i volen compartir aquesta experiència d’alegria profunda, compartir el missatge de salvació que el  Senyor ens ha donat. És l’Esperit Sant qui guia l’Església en aquest    camí”.       El Papa ens anima a tots a ser portadors de la bona notícia de Crist, i agraeix la disponibilitat dels missioners i missioneres, preveres, religiosos i religioses, i dels fidels laics, que, acollint la crida del Senyor, ho deixen tot per servir l’Evangeli en terres i cultures diferents de les seves. Sentim-nos també convidats a pregar per ells i a cooperar-hi  amb allò que puguem.

                                                                                               

                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós