L’ALEGRIA DE L’EVANGELI (V) Una impostergable renovació eclesial

   Aquest diumenge escau la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, columnes de l’Església, en la que se’ns convida  a pregar especialment pel Sant Pare, successor de Pere. El Papa Francesc en el número 32 de la seva  exhortació apostòlica, “Evangelii Gaudium”, reflexionant sobre el papat, ens diu:

“Com que sóc cridat a viure el que demano als altres, també haig de pensar en una conversió del papat. Em correspon, com a Bisbe de Roma, estar obert als suggeriments que s’orientin a un exercici del meu ministeri que el faci més fidel al sentit que Jesucrist volgué donar-li a les necessitats actuals de l’evangelització.  El papa Joan Pau II, ara sant, va demanar que l’ajudessin a trobar “una forma d’exercici del primat que, sense renunciar de cap manera a l’essencial de la seva missió, s’obri a una situació nova”. Hem avançat poc en aquest sentit. També el papat i les estructures centrals de l’Església universal necessiten escoltar la crida a una conversió pastoral. El Concili Vaticà II va expressar que, de manera anàloga a les antigues Esglésies patriarcals, les conferències episcopals poden “desenvolupar una obra múltiple i fecunda, a fi que l’afecte eclesial tingui una aplicació concreta”. Però aquest desig no es va realitzar plenament, en el sentit que encara no s’ha explicitat suficientment un estatut de les conferències episcopals que les concebi com a subjectes d’atribucions concretes, incloent-hi també una  autèntica autoritat doctrinal. Una excessiva centralització, més que ajudar, complica la vida de l’Església i la dinàmica missionera”.

   I en el número següent, afegeix: “La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral  del “sempre s’ha fet així”.Invito a tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. Una postulació dels fins sense una adequada recerca comunitària dels mitjans per a assolir-los està condemnada a convertir-se en mera  fantasia. Exhorto tothom a aplicar amb generositat i valentia les orientacions d’aquest document, sense prohibicions ni pors. L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el   guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral”. Que així sigui!

                                                     

                                                                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

EN EL MALALT TROBEM EL CRIST

   Diumenge vinent, dia 29 de juny, solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, celebrarem el Dia del   Malalt.  Avui, que celebrem el CORPUS CHRISTI, dia de l’amor, de la Caritat, fem memòria de  fins a quin punt Déu ens estima, entregant-se Ell mateix, en la persona del seu Fill, com aliment de vida eterna, en l’Eucaristia. Crist ens ha mostrat quin és el camí, la veritat i la vida, com podem ser feliços de debò. Un dels seus ensenyaments més      preciosos és la seva cura per les persones que pateixen, pels malalts.  Seguint les seves petjades,  hem de tenir ben presents a les persones mancades de salut. Jesús revela el rostre amorós del Pare, en compartir els sentiments dels malalts i dels pecadors, tot proclamant la salvació i guarint-los. I comparteix amb els seus deixebles la seva missió d’evangelitzar i de guarir: “Quan entreu en una ciutat i us acullin... Guariu-ne els malalts i digueu-los: Déu ja es disposa a exercir el seu regnat a favor vostre”(Lc 10,8-9). Així doncs, personalment i com a comunitat parroquial, som cridats a continuar la seva   missió. Missió que es concreta, en accions com la d’educar-nos perquè estiguem preparats per a fer front d’una manera madura el sofriment,  la malaltia física i/o mental i  la mateixa mort. Una  altra acció, que d’una manera especial procura fer l’Equip de Salut de la Parròquia, és la d’acompanyar els malalts, oferint-los   companyia, escolta, suport i portant-los el Cos de Crist, perquè no els manqui l’aliment de la fe, confiïn en Déu i en el seu amor de Pare. I encara una altra, celebrar els sagraments dels malalts, en concret la Unció dels malalts, sagrament específic de la malaltia, i no de la mort. És la celebració de la trobada  amb Crist, que també avui –i de tantes maneres– passa guarint.                                                                

    Així, doncs, aquelles persones que, per malaltia greu, o perquè s’han de sotmetre’s a una operació, o per vellesa amb greus limitacions físiques; desitgeu rebre diumenge   vinent el Sagrament de la Unció, ens ho hauríeu de comunicar aquesta setmana als mossens o algun membre de l’Equip de Salut, i venir mig hora abans de la missa per fer l’oportuna preparació. Us hi esperem!       

                                                                                                       Mn. Joan Làzaro i Padrós