Aquest diumenge escau la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, columnes de l’Església, en la que se’ns convida a pregar especialment pel Sant Pare, successor de Pere. El Papa Francesc en el número 32 de la seva exhortació apostòlica, “Evangelii Gaudium”, reflexionant sobre el papat, ens diu:
“Com que sóc cridat a viure el que demano als altres, també haig de pensar en una conversió del papat. Em correspon, com a Bisbe de Roma, estar obert als suggeriments que s’orientin a un exercici del meu ministeri que el faci més fidel al sentit que Jesucrist volgué donar-li a les necessitats actuals de l’evangelització. El papa Joan Pau II, ara sant, va demanar que l’ajudessin a trobar “una forma d’exercici del primat que, sense renunciar de cap manera a l’essencial de la seva missió, s’obri a una situació nova”. Hem avançat poc en aquest sentit. També el papat i les estructures centrals de l’Església universal necessiten escoltar la crida a una conversió pastoral. El Concili Vaticà II va expressar que, de manera anàloga a les antigues Esglésies patriarcals, les conferències episcopals poden “desenvolupar una obra múltiple i fecunda, a fi que l’afecte eclesial tingui una aplicació concreta”. Però aquest desig no es va realitzar plenament, en el sentit que encara no s’ha explicitat suficientment un estatut de les conferències episcopals que les concebi com a subjectes d’atribucions concretes, incloent-hi també una autèntica autoritat doctrinal. Una excessiva centralització, més que ajudar, complica la vida de l’Església i la dinàmica missionera”.
I en el número següent, afegeix: “La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del “sempre s’ha fet així”.Invito a tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats. Una postulació dels fins sense una adequada recerca comunitària dels mitjans per a assolir-los està condemnada a convertir-se en mera fantasia. Exhorto tothom a aplicar amb generositat i valentia les orientacions d’aquest document, sense prohibicions ni pors. L’important és no caminar sols, comptar sempre amb els germans i especialment amb el guiatge dels bisbes, en un savi i realista discerniment pastoral”. Que així sigui!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
